Alexandre de Riquer i Inglada (Calaf, 1856 – Palma de Mallorca, 1920) és un bon representant del modernisme simbolista que aparegué amb força a Catalunya a final del segle XIX. Es formà a l’Escola Llotja de Barcelona, tot completant els seus estudis amb estades a Roma, París i Londres. Fou precisament a Anglaterra on es deixà influenciar pel japonisme i els prerafaelites, així com pel moviment de les Arts and Crafts. Durant aquest viatge a Londres, l’any 1900, també hi descobrí l’exlibrisme, aleshores en voga arreu d’Europa. Un cop retornat a Catalunya publicà diversos articles reivindicant l’interès artístic dels ex-libris i també de la necessitat de recuperar la tècnica de l’aiguafort. Riquer va tenir un paper important en la introducció de l’exlibrisme. No només per tractar-se d’un dels primers artistes en promoure aquesta disciplina. També fou un dels renovadors del gènere i mestre d’alguns dels grans exlibristes i conreadors de l’aiguafort de generacions posteriors: Triadó, Renart, Galí, Diéguez i Sert.
Tant és així que, l’any 1903, publicà el llibre Ex-libris Riquer, on s’hi recollien les seves creacions principals en aquest gènere. La majoria dels seus ex-libris es caracteritzen per un idealisme poètic molt propi de les seves obres a partir de la dècada de 1890. Acostuma a treballar amb tintes planes, amb dibuixos de línia neta, exceptuant quan treballa a l’aiguafort i utilitzant un cànon estilitzat. Entre les seves publicacions més rellevants, a part de les col·laboracions com a il·lustrador en diaris i revistes, cal destacar la seva intervenció en alguns volums de la Biblioteca Arte y Letras, així com els escrits i dissenyats per ell mateix: Quan jo era noi (1897), Crisantemes (1898)i Anyoranses (1902).
Els ex-libris d’Alexandre de Riquer, seguint el criteri proposat per Eliseu Trenc, es classifiquen en cinc tipologies: la primera està formada pels protagonitzats per una figura femenina al·legòrica en primer pla sobre un fons d’arbres i un riu. En són bon exemple els de Rafel Patxot i Joan Llongueras. La segona és la d’ex-libris com el de Manuel de Montoliu i Eudald Thomas. Són circulars o ovalats i hi acostuma a haver un element figuratiu al centre. Al seu voltant s’hi dibuixen elements florals. La tercera tipologia, representada pels ex-libris d’Emili Cabot i Raimon Casellas, és de format rectangular, sense elements decoratius i amb figures femenines o rostres. El quart grup, amb mostres com l’ex-libris de Rita Benapres o Miquel Utrillo, es caracteritzen per tot el contrari: són sobris, amb pocs elements florals i estampats amb dues o tres tintes. Finalment trobem els ex-libris realitzats normalment a l’aiguafort i de majors dimensions que l’habitual. Acostumen a estar formats per un medalló ovalat central amb una al·legoria envoltat de nimfes. Són els darrers ex-libris realitzats per Alexandre de Riquer.
Bernat Puigdollers
Museu de Montserrat
Tornar a la galeria