Una obra manierista italiana d’extraordinària bellesa
Aprofitant l’avinentesa de la restauració i neteja del Sant Crist d’ivori que presideix l’altar major de Montserrat, ens hem apropat a plaer a l’escultura i hem quedat sorpresos per la seva bellesa i la qualitat d’execució d’aquesta peça, com n’hi ha poques al nostre país. Sabíem que era una peça extraordinària adquirida a Roma per l’Abat Antoni M. Marcet el 1920, li van dir que provenia de Florència. L’abat no va plànyer esforços per adquirir-la ja amb la intenció que presidís l’altar major i la pregària dels monjos, els únics que podien veure la peça relativament de prop. Aviat va sortir la veu que podia ser ben bé una obra de l’escultor florentí Ghiberti. Però amb el temps aquesta opinió va anar perdent solvència. El 2006 Ascari-Manuel Mundó, que era nebot de l’abat Marcet, va escriure tot un llibre volent demostrar, per via de la semblança amb la cèlebre Pietà que el Crist de Montserrat podia ser una obra de Miquel Àngel Buonarrotti. Aquesta hipòtesi no ha obtingut una acceptació favorable entre els entesos en el Renaixement italià. Alguns d’ells ens han fet arribar l’opinió que es tractava d’una obra magnífica, possiblement florentina, però uns cent anys posterior. Ens aniríem, doncs, a la primeria del segle XVII, a l’avantsala del barroc, però amb el virtuosisme i l’il·lusionisme manierista. De tota manera, creiem que és una obra d’altíssim nivell, com poques n’hi ha a Catalunya. Per aquests motius volem compartir amb vosaltres l’emoció que hem sentit en veure aquesta peça amb lupa i amb ulls crítics.
La creu negra de banús amb la qual fou adquirida aquesta obra encara la guardem, però amb la reforma del presbiteri de Montserrat, el 1959, va ser substituïda per una creu d’orfebreria, de planxa d’or i pedres semiprecioses, sufragada pel Col·legi de Metges de Catalunya i obrada per l’orfebre Manuel Capdevila. És d’aquesta manera com els milions de visitants i pelegrins de Montserrat han vist sempre, però de lluny, aquest Sant Crist presidint l’altar major. Ara us el volem mostrar en detall i a la menuda.
Aquestes divuit imatges permeten fer-nos una idea de la qualitat artística d’aquesta figura d’ivori, però l’emoció estètica que ens ha produït l’accés directe i pròxim a la peça creiem que és incomunicable. L’art comporta aquests misteris. L’obra artística és la que és però la percepció depèn molt del subjecte que la mira i de com la mira. Esperem que la contemplació d’aquest Crist de l’altar major de Montserrat us hagi estat plaent i que us hagi suggerit la mar de reflexions i sentiments.
Josep de C. Laplana / Bernat Puigdollers
Tornar a la galeria