Històric

Anton Lamazares, nascut l'any 1954, ens presenta una proposta molt personal. Amb les seves obres ens vol fer arribar els missatges d'alguns dels autors místics més importants, com és el cas de sant Joan de la Creu, i d'altres grans autors del cristianisme, entre els quals trobem sant Benet i sant Bernat, fent servir un alfabet que no podem arribar a llegir, però que dona al visitant l'oportunitat d'endinsar-se en el món de la intuïció absoluta sense cap mediació discursiva.

Amb l'exposició «Laus Deo» es reprèn l'activitat d'exposicions artístiques d'autors contemporanis al Museu de Montserrat, interrompuda des de l'aturada que va provocar la pandèmia. És, per tant, una reafirmació del compromís i aposta decidida del Museu, des de fa anys, per connectar amb l'art més actual.

Donacions 2012 - 2022
5 d'abril - 30 de juny del 2024
Comissaris: Sílvia Muñoz d'Imbert i Santi Barjau

«Donacions 2012-2022» és una exposició d’agraïment a tots els donants que, amb la seva generositat, han passat a formar part de la història del Museu de Montserrat i, especialment, un reconeixement a qui ha estat la seva ànima durant més de quatre dècades, el P. Josep de Calassanç Laplana.

Les sales del Museu s’obren, com un estoig que conté objectes valuosos, per donar lloc a una selecció extensa d’obres donades entre els anys 2012 i 2022. Per a l’exposició concebem les donacions seleccionades en dues línies discursives diferents, tant pel que fa a l’origen com cronològic, que hem volgut que s’entrellacin a les sales formant part d’un tot.

Montserrat, monastère millénaire
23 d'abril - 26 de juny del 2024
Centre d'études catalanes, Sorbonne Université, París
Comissari: G. Xavier Caballé

Arreu de Catalunya, Montserrat hi és present. A gairebé qualsevol ciutat o poble no costa gaire trobar imatges de la Mare de Déu de Montserrat, parròquies amb el seu nom, rajoles en façanes de cases així com carrers, places, entitats sota la seva advocació. I detalls més íntims, com les medalles, clauers, estampes que molts portem arran de pell o al moneder. I, encara avui, moltes dones es diuen Montserrat, Montse, Tona, Bruna, Muntsa, Rat...

Montserrat ha acompanyat els catalans, allí on han anat. Una ermita prop de l'Havana, una illa a les Antilles, poblacions de Veneçuela, Hondures, Xile. El nom de Montserrat sempre transporta els catalans a la seva pàtria. Mil anys després de la fundació del monestir i santuari de Montserrat, continua sent la referència espiritual pel poble català i el seu senyal d'identitat més important.

Montserrat rebé l’any 1990 com a llegat de l’arquitecte Xavier Busquets una col·lecció on es troben des de peces arqueològiques a obres dels grans noms de l’Impressionisme o de la pintura catalana i en la que Picasso, n’és un dels autors més ben representats.

Busquets va establir amb Picasso una relació d’amistat forjada a partir de l’encàrrec dels frisos de l’edifici de la nova seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a la Plaça Nova de Barcelona, inaugurada l’any 1962. Fruit de la intervenció de Picasso en el projecte, Busquets viatjà sovint al sud de França, on Picasso va residir gairebé els últims trenta anys de la seva vida. Aquestes visites, que tenien l’objectiu de fer el seguiment de l’encàrrec, foren l’inici d’una amistat, compartint estades i converses amb el pintor i la seva última esposa, Jacqueline Roque i també amb tots aquells amics, artistes i fotògrafs que envoltaven Picasso contínuament.

Durant aquelles estades, Busquets aprofità per fer-se signar les obres de Picasso que anava adquirint i que formen part del fons del Museu de Montserrat, tot i que en gran part no es mostren a la col·lecció permanent. Un llegat que exposem ara, amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de l’artista, juntament amb documentació i fotografies referents a la donació, així com llibres, imatges, articles de premsa... que contextualitzen les tres principals etapes d’aquest recorregut: l’arribada de la donació a Montserrat, els anys de Picasso al sud de França i l’interès creixent per l’obra de Picasso a Barcelona, gràcies a l’impuls de la Sala Gaspar.

Amb la col·laboració de:

La vida de Josep Benet és un viu resum de la història de Catalunya de la segona meitat del s. XX. En l’esperança i en la desfeta, i en el camí i objectiu del redreç com a poble des d’una idea primigènia de superació de la fractura social que provocà la guerra. En l’horitzó, com un sol poble, una idea total de país i de país normal. I en cada iniciativa, sovint en clandestinitat, una acció de resistència i d’obstinada aposta per la unitat d’acció.Des de l’autoexigència, el compromís i la responsabilitat, la seva vida es convertí en un acte continuat i sostingut en el temps, de reconstrucció del catalanisme i de recuperació de les llibertats democràtiques i dels drets socials.

Palimpsest: allò subjacent

La paraula palimpsest deriva del grec antic palimpsēstos. Significa literalment “net i llest per a ser usat de nou”. Els palimpsests també són manuscrits antics dibuixats per escribes sobre pergamins, en els quals l’escriptura va ser eliminada, coberta i reemplaçada per una nova capa de text. Revelen una història, de la mateixa manera que una pissarra ens permet veure marques esborrades parcialment. En aquest sentit, les pintures d’Àlex de Fluvià recorden els palimpsests. Estan construïdes a base d’una barreja de borradures, traços i pinzellades que s’assemblen a les formes escrites. A més, també comparteixen la mateixa qualitat intrínseca de retenir rastres prèviament registrats i revelar elements aparentment ocults. De l’ambigüitat que sorgeix de les diverses transparències de pintura, cada obra de l’exposició desvetlla la seva pròpia història i reflecteix també estrats més profunds de pensament.

Àlex de Fluvià genera espais tridimensionals a través d’una multiplicitat de llenguatges pictòrics juxtaposats en els seus llenços. Crea una fusió orquestrada meticulosament en què s’uneixen allò universal i allò particular, i produeix així un palimpsest d’allò antic i allò modern, en què hi són presents la seva experiència vital personal i els rastres d’una memòria col·lectiva. El seu art és un tapís cultural experimental densament pintat i entramat per reflectir tot allò que els humans acumulen al seu interior. De Fluvià exposa la nostra experiència tractant idees i temes com el canvi, la transformació i la incertesa de l’era moderna actual.

Jimena Flores
Comissària de l’exposició

CATÀLEG 

Les fotografies que el biblista i orientalista P. Bonaventura Ubach (1879-1960) va fer a Síria, Iraq, el Sinaí i sobretot Palestina durant les primeres dècades del segle XX conformen el gruix de l’exposició “La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del P. Ubach”, que es pot visitar a la Sala Daura del Museu de Montserrat fins al 26 de desembre del 2022.

Organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Abadia de Montserrat, la mostra compta amb una selecció de les millors 86 imatges d’entre les més de 6.000 que va realitzar el P. Ubach entre 1922 i 1951 en els seus viatges al Pròxim Orient. Unes imatges amb què Bonaventura Ubach volia retenir sobre el paper un món bíblic que estava en vies de desaparició -sota l’avenç imparable de la modernitat i els conflictes que ja es forjaven a la regió– i que utilitzaria per il·lustrar l’ambiciosa Bíblia de Montserrat (28 volums, publicats entre 1926-1974, 3 volums dedicats únicament a les imatges), un projecte col·lectiu que va dirigir i al qual va dedicar la seva vida.

Com explica el comissari de la mostra, l’arqueòleg Joan Eusebi Garcia Biosca, són objectiu de la càmera del P. Ubach paisatges, monuments i restes arqueològics, formes de vida com la dels beduïns, cerimònies i rituals, i comunitats cristianes i àrabs...; fotografies que li permeten evocar escenes bíbliques. Per fer-ho s’acosta amb cura quasi etnogràfica a la població local i deixa sempre fora de focus les manifestacions de modernitat.

I si bé l’objecte central de l’exposició és la producció fotogràfica del P. Bonaventura Ubach, la mostra inclou diversos àmbits que amb documentació i imatges glossa la figura i l’obra del monjo i contextualitza el moment en què, d’una banda, s’engeguen diversos projectes de traducció dels evangelis al català i, de l’altra, s’inicien les exploracions científiques al Pròxim Orient des d’una mirada orientalista i biblista. L’exposició es tanca amb una mostra d’altres mirades fotogràfiques sobre la regió –des de comercials a periodístiques- coetànies de l’època del P. Ubach.

Exposició virtual

L’exposició té continuïtat virtual a https://bibliotecademontserrat.cat/ubach, on hi ha informació de l’exposició i de forma progressiva es podran consultar les 5.000 imatges restaurades digitalment del fons fotogràfic del P. Ubach, fruit d’un projecte de recuperació i digitalització impulsat durant els darrers tres anys per l’Abadia de Montserrat i l’IEMed.

JORDI ISERN
MEMÒRIA
Memòria del meu cos. Memòria de l’abisme. Memòria del Tot

L’obra de Jordi Isern es caracteritza per una necessitat de conèixer més enllà del que ens permeten els nostres sentits. Ens atrau, ens inquieta i desperta en el nostre interior un ressò, com si dins tinguéssim rastres d’un coneixement previ i ens resultessin familiars. Les tres parts d’aquesta instal·lació exposen les etapes d’un procés de reflexió i vivència personal de l’artista. En la primera cambra, el conjunt de rostres i cossos representen la Memòria del meu cos; en la segona, els cinc llits pintats evoquen la Memòria de l’abisme; finalment, en el tercer espai, Memòria del Tot, trobem la peça d’un sudari que vol suggerir l’Absolut. Tant el que és pla com el tridimensional, si deixem que actuï dins nostre, acaba formant part de nosaltres, espectadors, que som convidats a ser actors d’aquest muntatge. Jordi Isern és un artista conscient de les seves passes i cerca la transcendència: deixar que els límits del coneixement s’esvaeixin i es pugui percebre la visió última de l’Absolut.

Jordi Isern (Barcelona, 1962) ha fonamentat el seu treball artístic dels darrers anys en la reflexió sobre la mirada de la pintura. Com la veu ell i el públic, i com ens mira. L’artista es preocupa per generar a l’espectador un clima perceptiu i transcendent i les seves exposicions-escenaris pretenen generar espais on es pugui respirar profundament l’obra. Aquest és també el propòsit d'aquesta mostra del Museu de Montserrat. Isern cerca una experiència meditativa, un espai reflexiu sobre el sentit de l’existència humana, fent memòria del propi cos, de les pors i dels anhels. “Pinto per a reconstruir no sé exactament quina cosa, però em sento com un rastrejador, com un arqueòleg que burxa, que cerca empremtes, pistes, indicis de dimensions no evidents en les coses més senzilles, quotidianes, en l’inevitable trànsit dels cossos i les coses”, raona.

Jordi Isern viu a St. Iscle d’Empordà. És Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Va obtenir la beca d'Arts Plàstiques de la Generalitat (1985) i la de pintura de la Fundació Güell (1986). Entre altres, ha estat guardonat amb el I Premi Honda de Pintura (2007) i el I Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas (2010). Els darrers anys ha desenvolupat el projecte Origen al Museu de la Garrotxa d’Olot i a diversos espais de Girona. També ha pres part en el cicle Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona.

J. Corredor-Matheos, comissari de l'exposició

 

CATÀLEG DE L'EXPOSICIÓ

Del 15 de novembre de 2019 a l'1 de març de 2020
Espai d'Art Pere Pruna
Comissari: Albert Mercadé

CATÀLEG DE L'EXPOSICIÓ

Del 7 de juny al 17 de novembre de 2019
Sala Pere Daura
Comissari de l'exposició: Bernat Puigdollers

CATÀLEG DE L'EXPOSICIÓ