TornarUn retrat papal del Baciccia (Giov. Battista Gaulli)
GIOVANNI BATTISTA GAULLI, anomenat IL BACICCIA
(Gènova, 1639 – Roma, 1709)
Retrat del Papa Climent X
c. 1675
Oli sobre tela, 76 x 61 cm
N.R. 202.257, Donació Leopoldo Gil Nebot.
Giovanni Battista Gaulli conservà tota la seva vida les seves arrels genoveses, tot i que hagué d’emigrar de la seva pàtria als 19 anys per la mort de tota la seva família a causa de la pesta. A Roma fou afavorit per la nombrosa i potent colònia de genovesos, que continuaren anomenant-lo pel renom familiar Baciccia (de Battista), com era denominat familiarment i entre els amics a la seva ciutat natal. Als 23 anys era ja membre de l’Accademia di S. Luca a Roma, una categoria que molts pintors notables maldaven tota la vida per aconseguir. Amic i patrocinat pel gran Bernini no trigà gaire a tenir un nom preeminent, talment que fou tingut, i encara continua tenint en la història mundial de l’art, com el pintor més representatiu del gran Barroc romà, principalment pels seus frescos a les voltes i cúpules de les esglésies romanes, que plasmaven davant dels ulls del nombrosos peregrins i visitants el triomf i la glòria esclatant del catolicisme. Sens dubte que l’obra més cèlebre, per la qual el nom de Galli és esmentat en tots el manuals, és el sostre de l’església del Gesù de Roma (1678-1679). Cal tenir present que el comitent d’aquesta obra era el Prepòsit General dels jesuïtes, que era genovès.
En la seva primera joventut genovesa, Gaulli havia vist i apreciat l’elegància i el refinament principesc que Van Dyck donava als seus retrats. En fer-se famós a Roma, els cardenals i l’aristocràcia es disputaven per fer-se retratar pel Gaulli. Set papes, des d’Alexandre VII fins a Climent XI, van posar per al pintor genovès. La major part d’aquests retrats aristocràtics van romandre en la privacitat dels retratats i s’han perdut. En canvi els retrats papals no solament no s’han perdut sinó que en molts casos es van multiplicar a base de còpies oficials.
El concepte d’original i de còpia i la diferent valoració que en fem actualment és un fenomen del criticisme del segle XX. El mestre feia el retrat original in vivo però després al taller el retocava convenientment i amb calma, talment que esdevenia el prototipus a partir del qual en feia d’altres. Tractant-se d’un retrat papal que obtenia el vist-i-plau per esdevenir un retrat oficial, ja de bon antuvi el mestre en feia dos, un que lliurava al Sacre Palau i un altre que es quedava al taller per a fer les diverses rèpliques amb què satisfer la demanda d’ambaixadors o de persones i institucions que havien rebut favors del Papa i volien mostrar d’aquesta manera el seu agraïment o simplement nebots i altres familiars del Pontífex. El retrat de Climent X que es troba al nostre Museu de Montserrat pertany a aquest gènere de còpia autèntica i oficial. Hem detectat tres exemples molt semblants a diferents llocs, entre els quals excel·leix el del Palazzo Altieri d’Oriolo Romano.
En el nostre cas el pintor ha prescindit de tota l’aparatositat pontifical per presentar-nos el papa Altieri revestit simplement amb la manteleta de seda vermella folrada d’ermini i amb el cap cobert amb la camaura. Gaulli ha centrat tota l’atenció en la fesomia del personatge, amb els seus llavis fins i la seva mirada penetrant. Ens el presenta com a home de govern, perspicaç i voluntariós, tot i que sabem que va ser un papa de compromís, elegit quan ja tenia vuitanta anys i que es trobava molt cansat, després d’una vida molt intensa com a governador dels territoris pontificis i encarregat de les finances de la Santa Seu.
Aquest quadre va ser donat al Museu de Montserrat per l’arquitecte Dr. Leopoldo Gil Nebot, el 2012, que el tenia com a successor directe del seu besavi Pere Gil Babot (1783 – 1853), comerciant, banquer, polític liberal, mecenes i col·leccionista de pintura. Gran part de la seva col·lecció la va formar durant l’etapa que va viure a Madrid, però fou un gran viatger i no és descartable que alguns dels seus quadres tinguessin una procedència estrangera, com podrien ser París o Londres. En els inventaris familiars aquest quadre constava com a Retrat d’un cardenal i era atribuït a Philippe de Champagne (1602 – 1674). El donant, el Dr. Leopoldo Gil Nebot, ens va fer arribar el quadre ja amb la identificació correcta de l’ autor i del tema.
Aquest quadre estarà exposat per primera vegada al Museu de Montserrat a la “Finestra oberta del dipòsit de reserva” durant tot un mes, del 15 de gener al 15 de febrer.
Josep de C. Laplana, Director del Museu de Montserrat