TornarTres escenes de la vida de Sant Blai
Pere Vall
(Cardona, documentat entre 1405 i 1411)
Tres escenes de la vida de Sant Blai
1408
Tremp sobre taula, 110 x 122 cm. cada peça
En dipòsit indefinit al Museu de Montserrat des de 2014
Pere Vall era un pintor, segurament fill de Cardona, format professionalment a Barcelona, al taller dels germans Serra. Cap al 1403 va tornar a la seva població d’origen per a pintar els retaules de la nova església parroquial que havia estat consagrada el 1397. Són seus els de Sant Pere (1403), el del Sant Esperit (1410), de la Nativitat de la Mare de Déu i Sant Amador i encara el de Sant Vicenç per a la col·legiata del Castell de Cardona. El de Sant Blai, al qual pertanyen les tres taules que es troben al Museu de Montserrat, és de 1408, com consta en el contracte que s’ha conservat fins ara.
Segons aquest document, el prevere Francesc de Navell, que gaudia del benefici creat a la parròquia de Sant Miquel de Cardona a l’altar de Sant Blai, fundat per un oncle seu, que n’havia estat rector, contractava Pere Vall, habitant de Cardona, la construcció d’un retaule de 21 pams d’alt per 18 pams d’ample, dedicat a Sant Blai, amb un cost global de 45 lliures barceloneses. Aquest retaule havia de constar de una taula central amb la imatge del sant titular amb els retrats del contractant i del seu oncle, un bancal i sis històries de la vida del sant. Aquest retaule va ser desmuntat en data incerta; la part central, el bancal i una de les escenes de la vida de Sant Blai s’han perdut però en una col·lecció barcelonina es troben en perfecte estat cinc escenes i el coronament del retaule amb la crucifixió. Tres taules d’aquesta col·lecció barcelonina es troben actualment al Museu de Montserrat.
La primera d’elles ens narra com el bisbe de Sebaste, sant Blai, va ser portat davant l’emperador romà acusat de ser cristià i fa ser fustigat amb garrots. Una viuda a la qual havia afavorit anteriorment amb dos miracles el va socórrer a la presó portant-li un plat amb quatre peus de porc, una ampolla de vi, un cistell amb pa i una candela. La segona taula explica que Blai fou novament citat davant l’emperador i, en negar-se a apostatar de la seva fe, fou penjat i esqueixat amb unes pintes de ferro com les que fan servir els cardadors de llana. Set noies devotes de Blai s’apressaren a recollir la sang del bisbe com a relíquia preuada. La tercera escena explica la decapitació de les set noies devotes de sant Blai.
Pere Vall sempre es va mantenir molt fidel als ensenyaments de Pere Serra i va ser refractari al nou corrent del gòtic internacional. La seva pintura es manté sempre en un àmbit pròxim a l’italianisme trescentista. Les seves composicions són sempre escenogràfiques amb un teló de fons arquitectònic que assoleix gran importància, davant dels quals les figures es mouen sòbriament d’acord amb el paper que hi representen. Pere Vall és un excel·lent narrador d’històries i es fixa més en el mecanisme dels fets que no en els sentiments de les persones ni en el dramatisme de l’escena. Utilitza un cromatisme bastant viu i agradós, molt en consonància amb els altres deixebles de Pere Serra com ho foren Joan Mates o Jaume Cabrera, tot i que Vall, en restar sempre a Cardona, va quedar-se endarrerit respecte als altres.
Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat
Bibliografia:
- J. M. Badurell, “El pintor Lluís Borrassà”, Anales y Boletín del Museo de Arte de Barcelona”, X, 1952, p. 191-192.
- Anna Orriols i Alsina, “La pintura gòtica a Sant Miquel de Cardona”, Església parroquial de Sant Miquel de Cardona , Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2003, p. 153-158.
- Lícia Buttà, “Pere Vall”, L’Art Gòtic. Pintura II, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2005, p.112-113.
- Anna Orriols i Alsina, “Pere Vall”, Magistri Cataloniae, Universitat Autònoma de Barclona, 2012.