Tornar"Aplec", de Josep Berga i Boix (1837-1914)
Estrictament parlant, l’Escola pictòrica d’Olot arrenca de l’activitat artística de Josep Berga i Boix. “L’avi Berga”, com era conegut per diferenciar-lo del seu fill, també pintor, era set anys més gran que Joaquim Vayreda, que és el cap de brot de l’escola, però Berga se li va avançar com a pintor del paisatge d’Olot a la manera moderna francesa. El 1868 va haver de fugir a França, empaitat pels liberals amb motiu de “La Gloriosa”. En aquest exili va tenir notícia de Corot i dels pintors de Barbizon. Berga i Joaquim Vayreda formaven un tàndem més ideològic (carlins fins al moll dels ossos, enamorats d’Olot i ardorosos catalanistes) que artístic. Vayreda és dolç, sentimental, elegant i molt senyor. Berga és sempre un pagès que pinta, amb una dicció directa, de vegades pueril, de vegades ingenu, però sempre ferreny. Vayreda pinta la plana d’Olot; Berga s’interessa principalment per les muntanyes de la rodalia, segurament per no competir amb el seu amic. El quadre que us presentem i que anirem comentant n’és un exemple i a més una de les obres de més qualitat d’aquest artista.
Per a “l’avi Berga” l’amor a la terra s’expressa no solament en la reproducció fidel del paisatge sinó també en el seu desig de plasmar els costums pairals dels camperols d’Olot. En el nostre Aplec ens fa un reportatge molt complet d’una romeria que aplega les diverses classes socials en un mateix acte religiós i social, però diferenciades entre els senyors i el poble. Les figuretes de Berga són delicioses; amb poques pinzellades és capaç de definir tot un caràcter, no debades a Olot era famosíssim per les figuretes de pessebre que feia cada any. Us presentem un fragment d’un grup de senyors d’aquesta romeria. Les dames vesteixen el polissó, tant de moda en els anys de l’Exposició Universal de 1888, porten ombrel·la i barrets a la moda parisenca (què fan en una romeria amb vestits de bulevard?); i el senyor, amb canotier, porta el cistell amb el pícnic, amb gran complaença d’una nena vestida de ciutat.
La gent del poble, que constitueix el gruix de la romeria, es divideixen en colles. Us presentem aquest petit conjunt que ocupa el primer terme i el lloc central del quadre, format per unes dones que preparen la costellada, i els homes amb barretina que jeuen a l’herba i parlen animadament. Un gag molt característic d’aquests quadres de costums de Berga són les fumaroles tan versemblants de les fogaines. Un grup de dues vídues amb les seves filles prefereixen menjar apartades del brogit dels altres pagesos.
El lloc que pinta Berga és real i encara avui identificable. És el mas anomenat “El Mir”, a la falda de la muntanya dels Tossols sobre el riu Fluvià; aquestes roques argiloses són úniques a Olot. Berga va pintar un altre cop aquest mateix indret en un altre oli de 60 x 92 cm. que es troba en una col·lecció privada, però en aquest cas prescindint totalment de les figures. No cerqueu, però, en aquest indret l’ermita que el quadre ens presenta al fons, perquè és un afegit capriciós de l’autor. Tanmateix, no s’ha inventat res perquè aquesta ermita existeix en un altre indret: és Sant Martí del Corb i el pintor únicament l’ha trasplantada prop d’”El Mir”.
“L’avi Berga” mai no va fer una exposició com cal a Barcelona. Els pintors i la crítica barcelonins el consideraven massa local i, per altra banda, ell mai no va fer cap pas per obrir-se nom a la capital catalana. Tanmateix, Berga i Boix és un pintor encara amb més força que el seu fill Berga Boada, que excel·leix més com a il·lustrador i cartellista. “L’avi Berga” té, a més, un altre mèrit: amb la seva activitat didàctica a Olot va ser el mestre venerat de tot un estol de pintors i escultors i hem de considerar-lo com l’element cabdal ex aequo amb Joaquim Vayreda perquè Olot hagi estat un centre important d’art i de literatura en la cultura catalana.
Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat