TornarRetrat del nan Francisco Hidalgo, de Bernardo López
Bernardo López Piquer
Retrat del nan Francisco Hidalgo (1833).
Oli sobre tela, 102 x 82 cm
Donació Pere Sensat, 1989.
N.R. 201.112
Aquest Retrat del nan Francisco Hidalgo, realitzat per Bernardo López Piquer, ingressà a les col·leccions del Museu de Montserrat l’any 1989 gràcies a la donació de Pere Sensat. Gran part de les obres compreses en aquesta col·lecció procedien del mercat artístic madrileny i barceloní i aquesta obra no n’és una excepció. Fou adquirida a Madrid com una obra de Vicente López Portaña. Tanmateix, les seves característiques ens van portar a desestimar aquesta possibilitat. Per aquest motiu vàrem demanar opinió als historiadors Francesc Fontbona i José Luís Díez, bons coneixedors de la pintura d’aquest període que, després d’analitzar el quadre, van concloure que es tractava d’una obra de Bernardo López Piquer (València, 1799 – Madrid, 1874), un dels dos fills pintors de Vicente López.
Bernardo López va seguir fidelment el camí iniciat pel seu pare. De fet, segurament per influència seva, ingressà com a pintor de càmera l’any 1843, durant el mandat d’Isabel II. Fou durant aquestes dates quan realitzà el retrat de la monarca que, juntament amb els retrats de José Maria Díaz Aznar i el del seu pare, Vicente López, destaca com una de les seves millors obres. S’especialitzà, doncs, en el retrat, a través del qual va deixar constància de bona part de l’alta societat madrilenya.
El retrat de Francisco Hidalgo és, sense cap dubte, una obra singular. És així perquè el retratat fou també algú singular, considerat un fenomen tant a Espanya com a la resta d’Europa. A les publicacions de l’època apareixen diversos estudis que detallen al mil·límetre la seva estatura, complexió física i antecedents familiars. I, després de la seva mort, l’any 1849, més d’un diari li dedicà una notícia necrològica. Segons sembla, Francisco Hidalgo féu fortuna mostrant-se públicament a circs i espectacles d’arreu. Si més no, fins l’arribada de Tom Pouce, un altre nan uns centímetres més baix que ell que el desbancà. Va ser aleshores que es traslladà a Anglaterra, on es convertí de nou en una figura popular i de fama. Anglaterra «dio la preferencia al marques de Líliput, título cuya investidura recibió allí solemnemente». Però, un cop més, va ser desbancat. Aquesta vegada per un gegant. Es traslladà de nou a Brussel·les, per anar després a París i tornar de nou a Espanya, on acabà els seus dies totalment arruïnat.
La manera per la qual opta Bernardo López per representar Francisco Hidalgo s’allunya bastant de la dels seus retrats de societat. Ens el presenta d’una manera desenfadada, aguantant una ampolla amb una mà mentre amb l’altra aixeca un got de vi, el reflex del qual és tractat amb gran virtuosisme. L’ampolla, juntament amb el barret de copa de l’angle inferior esquerre de la composició i la columna situada darrera el personatge, són elements que l’autor utilitza per evidenciar l’estatura del retratat. Bernardo López vol representar aquí a un personatge pintoresc de la societat madrilenya. Tanmateix, encara que no el representa segons la convenció, tampoc ho fa de manera burleta. Apareix vestit amb les seves millors gales, amb les seves millors joies i vestits. Gravat a la columna, el seu nom complet, edat i ascendència familiar: «Francisco hidalgo, hijo de Celedonio y de Maria Ballesteros, vecinos de la villa de Ajofrín, Arzobispado de Toledo de edad de 15 años en 1833». L’autor vol deixar constància visual de l’existència d’aquell personatge que, per la seva estatura, havia deixat meravellada la societat madrilenya del moment.
Bernat Puigdollers