TornarEl retaule de Sant Maurici del Mestre de Gualba
Final del segle XV.
N.R. 200.285. Donació Julio Muñoz, 1945.
No sabem amb exactitud l’origen d’aquest petit retaule. Atès que a Catalunya són molt poques les esglésies antigues amb la titularitat de Sant Maurici, aquella a la qual escauria més aquest petit retaule és la de Sant Maurici de la Quar, al Berguedà, una fundació privada del XIV que era servida per un monjo del proper monestir de la Portella. Aquesta només és una hipòtesi versemblant, perquè aquest retaule va ser adquirit a un antiquari pel pintor i restaurador Francisco Bertendona (Sevilla, 1871 – Barcelona, 1945). El 1925 va ser publicada la primera imatge d’aquesta taula en base a una fotografia de Francesc Mas, que ens mostra l’estat deplorable en què es trobava. N’havia saltat, segurament per oxidació, tot l’estofat de pa de plata que afectava l’hopalanda de la figura central, les gualdrapes dels cavalls, el vestit de l’emperador, el gremial del Papa, tot el vestit de la Mater Dolorosa i altres detalls. En aquesta situació, cap al 1938, el va veure l’estudiós de la pintura gòtica catalana Chandler Rathfon Post, el més acreditat en aquell moment. La primera publicació de 1925 considerava que el nostre retaule probablement era d’escola aragonesa amb influències sieneses. Per contra, Post va pensar que podia ser obra d’un pintor valencià que corria per Catalunya a mitjan segle XV i que ell anomena Mestre Girard.
El 1944, l’empresari Julio Muñoz Ramonet adquirí el nostre retaule a Bertendona per 35.000 ptes. i el va ofrenar a l’Abadia de Montserrat. En aquesta avinentesa el retaule va ser restaurat pel Manuel Grau i Mas, cap de restauració dels Museus d’Art de Barcelona. La peça va ser presentada oficialment a Montserrat, ja restaurada, el 2 de desembre de 1945, i la Crònica oficial del monestir la qualifica d’ofrena de “l’opulent home de negocis, D. Julio Muñoz, benefactor de la nova façana” i la valora per 600.000 ptes., un preu evidentment exorbitant.
A partir d’aquell moment, el nostre retaule és esmentat habitualment entre les obres notables de la Pinacoteca de Montserrat, amb una particularitat: quan era a la col·lecció Bertendona aquest retaule es deia de Sant Jordi. Post dubtà d’aquella titulació i en digué simplement Warrior Saint. Només els monjos de Montserrat, més versats en la iconografia cristiana, li posaren el nom de Sant Maurici, que és el que li correspon. Verrié, després de descriure la bellesa del Caravaggio i de les pintures de Berruguete de Montserrat, esmenta el nostre quadre com “el retablillo, bárbaro e ingenuo, de San Mauricio, obra pirenaica de fines del siglo XV”. L’oficial Índice artístico de Montserrat, que va fer publicar l’abat Aureli Escarré el 1956, el col·loca com a número 1 dels anònims catalans i el descriu lacònicament: “S. XV, principios. Retablo de San Mauricio con escenas de su vida”.
L’atribució de la nostra taula a l’anomenat Mestre de Gualba va ser mèrit de Joan Ainaud de Lasarte en comprovar que el retaule de Montserrat estava fet per la mateixa mà que el de l’església parroquial de Sant Vicenç de Gualba. Un llistat dels quadres del Museu de Montserrat, de 1965, ja esmenta el retaule amb l’atribució, que ha esdevingut oficial, d’obra del Mestre de Gualba. El fet que Post amb el seu prestigi assegurés que el retaule de Montserrat era obra del valencià Pere Girard va provocar una sèrie en cadena d’atribucions proposades i desmentides referents a aquest mestre, identificable amb l’anomenat Mestre de Cervera; aquesta qüestió ha estat ben estudiada per Ximo Company i Climent. Tanmateix qui ha tractat més detingudament la proximitat i la diferència entre el Mestre de Cervera i el Mestre de Gualba ha estat el conservador del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, Alberto Velasco González, que ha dreçat plausiblement el corpus d’obres atribuïbles al Mestre de Gualba, que comprèn, a més de les dues obres esmentades, el retaule de Sant Esteve del Museu Santacana de Martorell, dues taules de l’antiga col·lecció Carreras Candi i una predel·la molt semblant a la del retaule de Montserrat que es troba al Museu de Belles Arts de Budapest. L’activitat artística d’aquest mestre és amb total certesa el darrer decenni del segle XV.
La primera constatació que ens ve a la ment és que el Mestre de Gualba i els pintors que podem dir del seu cercle tenen molt poc a veure amb els pintors més fins i prestigiosos del seu temps, com Jaume Huguet o Lluís Dalmau, que obtenien els encàrrecs més importants. L’art del Mestre de Gualba, sense ser tosc o maldestre, era simplement popular i passat de moda. Però aquestes mancances passaven desapercebudes en els nivells rurals on pintava el mestre. Avui dia, si mirem amb ulls actuals aquest retaule de Sant Maurici, podem percebre-hi un toc d’innocència ingènua molt agradable i una tècnica narrativa amena i convincent. Una altra nota que proporciona interès al nostre retaule és que és l’únic de la pintura gòtica catalana dedicada a aquest sant cavaller, tan famós i estimat a l’Europa Central, la història novel·lesca del qual ens és narrada pe la Llegenda Àuria de Jaume de Voràgine.
Com és habitual, a l’àtic del retaule podem veure l’escena del Calvari amb la ciutat emmurallada de Jerusalem al fons. El carrer central està reservat tot ell a la figura de sant Maurici, que es destaca sobre un fons de pastillatge daurat. L’artista ha volgut presentar-nos-el com un jove ben plantat vestit luxosament i a la moda. La seva condició de militar només està al·ludida per les canelleres metàl·liques, l’elm que té a terra, al seu costat dret, i la llança, que comporta també un gallardet amb la creu vermella sobre fons blanc, que és característic del sant. Vesteix gipó vermell i porta a sobre una hopalanda curta de color blau, amb esclavina i obertures per les quals treu els braços, coberts també amb l’armadura metàl·lica. Va cofat amb una carmanyola de volta girada ornada amb una ostentosa ploma verda. Als seus peus veiem la figura minúscula del donant del retaule, en actitud orant, amb tonsura clerical i vestit de canonge. Al paviment enrajolat veiem un escut heràldic consistent en una campana, que podria estar relacionat amb el donant.
Tot seguit, començant pel pis superior del carrer esquerre, se’ns explica la història de Maurici, primicerius de la legió tebana, composta majoritàriament per joves cristians procedents de Tebes (Egipte), enrolats a l’exèrcit imperial, per a combatre a les Gàl·lies. En passar per Roma, demanen la benedicció del papa sant Marcel·lí i li juren fidelitat a la seva religió cristiana. L’escena inferior ens mostra sant Maurici a cavall que s’ha traslladat a la cort i protesta davant l’emperador Maximià contra el decret que ordena a la legió d’oferir sacrificis idolàtrics. La tercera escena, al pis superior del carrer lateral dret, ens relata que l’emperador ha delmat ja la legió tebana i ha fet decapitar els col·laboradors més pròxims de Maurici: Exuperi i Càndid. Com veiem en la quarta i darrera escena, posteriorment li tocà el torn a Maurici, que és decapitat en presència d’altres militars cristians, que testificaran el martiri i el lloc de la sepultura del sant, a Agaune (Suïssa), on se li va edificar una gran església i un monestir que esdevindrà un lloc de pelegrinatge europeu de gran importància.
La predel·la es troba mancada de l’escena central, que sens dubte ha de representar “Crist, home de dolors”, com és de consuetud i com podem veure també en el bancal del Mestre de Gualba i molt semblant al nostre que es conserva a Budapest. Als costats de l’absent “Crist de dolors”, veiem la Verge Mater Dolorosa, i sant Joan Evangelista, i als extrems, sant Pere amb les claus i Maria Magdalena amb un rosari i el pot dels perfums.
Aquest petit retaule de Montserrat va ser restaurat per Ramon Gudiol Ricart el 1969 i posteriorment, el 2010, va caldre restaurar-lo un cop més, ara al Centre de Restauració de la Generalitat de Catalunya. S’ocuparen d’aquesta operació Voravit Roonthiva, amb l’ajut de David Sivestre i Irene Panadés, que a més de fer una feina excel·lent, en redactaren una memòria modèlica.
Josep de C. Laplana
Director del Museu de Montserrat