TornarJesús portant la creu, de Cotignola
GIROLAMO MARCHESI DA COTIGNOLA o un seguidor seu
(Cotignola, c. 1471 – Roma, 1540/1550).
Jesús portant la creu
c. 1540.
Oli sobre taula, 42 x 38 cm
N. R. 200.326, Adquirit a Roma, 1919
És una pintura de gran qualitat que va arribar a Montserrat el 7 de desembre de 1918, com a obra anònima. El P. Bonaventura Ubach, que actuava a Roma com a delegat de l’abat de Montserrat en l’adquisició de quadres, el març d’aquell any va veure aquesta pintura a casa del marxat Giuseppe Gonella i la va emparaular. L’origen italià d’aquesta obra és, doncs, un fet inqüestionable. La revista de cultura que publicava el Monestir de Montserrat la va reproduir a tota pàgina malgrat que no portava cap atribució a un pintor famós, com era consuetud.
El 1943, el Marquès de Lozoya, aleshores Director General de Belles Arts i considerat el màxim coneixedor de l’art hispànic, en una de les visites a Montserrat va dir que li semblava que aquesta taula tenia tot l’aspecte de ser una obra autèntica de Bartolomé Bermejo, el pintor andalús itinerant que també va treballar a Barcelona. Atenent que era un quadre sense autor i la gran autoritat del Marquès de Lozoya, en uns primers anys la seva opinió espontània va ser presa com un oracle, però amb el pas del temps, en contrastar-la amb el parer d’altres estudiosos que la negaven, els inventaris de la col·lecció de pintura de Montserrat dels anys quaranta i cinquanta qualificaven la taula Jesús portant la creu d’obra atribuïda a Bermejo, o més lacònicament d’“escola espanyola”. Només quan van incloure aquesta taula al nou Museu de Montserrat, el 1963, es recordaren del seu origen italià i la van qualificar d’“Escola Romana de mitjan segle XVI”.
Aquesta taula, malgrat la seva finor artística, encara no ha estat estudiada mai seriosament. El marc és tan antic com el quadre i molt característic de l’època. El suport són tres taules encolades de superfície convexa amb tendència a fer moviment i a deteriorar la pintura en les engalzades. Segurament abans d’exposar-la al Museu de Montserrat el 1963, la degueren restaurar i van reforçar el suport de fusta amb un bastidor molt fort collat amb cargols que ha estat causa de noves tensions i de despreniments de pigments. També hi ha algunes repintades en el fons i als angles, però sortosament la figura del Crist es troba intacta i permet de llegir perfectament l’execució original.
En els anys 90, la professora Liliana Barroero, de la Sapienza de Roma, en el seu estudi global de la pintura italiana del Museu de Montserrat, en veure aquesta taula amb l’atribució d’“Escola Romana”, la va desestimar del seu estudi. Mirant el dors del quadre i l’encaix de les taules, ens adonem que l’obra és antiga i que no es tracta de cap falsificació del segle XIX, sinó una obra autèntica d’un autor italià desconegut del segle XVI. Aquesta és la posició que ha adoptat sempre el Museu. L’estiu de 2008 va visitar la secció de Reserva del Museu de Montserrat el professor Massimo Pulini, de l’Acadèmia de Belles Arts de Bolonya, un acreditat i excel·lent coneixedor de la pintura bolonyesa i del seu entorn. Pullini coneixia el treball de la Barroero i va inspeccionar atentament la nostra taula pel davant i pel darrere. A primer cop d’ull ja va assegurar que l’obra era autèntica, del segle XVI i que pertanyia al cercle bolonyès, del qual ell era especialista. Va suggerir el nom de Girolamo Marchesi da Cotignola o d’un seguidor seu com a autor d’aquesta taula que va valorar altament.
L’opinió de Pullini és acreditada però no segura. No passa de ser una primera impressió, però és una pista per emprendre una investigació seriosa que no ha estat feta encara. Efectivament les dues monografies publicades modernament sobre Girolamo da Cotignola amb abundant il·lustració mostren semblances amb la taula de Montserrat, però no aporten proves clares. Aquest artista va treballar successivament a Bolonya, Rímini, Nàpols i Roma, on va ser adquirida la nostra obra. Però al meu judici, la taula de Montserrat és molt més vigorosa que el que he vist d’aquest autor, té una finor de detalls i una intensitat que no he trobar en cap altra. La comparació entre la taula de Montserrat i els altres Cristo portacroce de Girolamo da Cotignola, el que es troba a la Galeria Spada de Roma i el de Musée du Petit Palais d’Avinyó, revela diferències notables d’execució però tots estan tallats segons un mateix patró i obeeixen a un mateix concepte. Tal vegada el de Montserrat pertanyi a la darrera època romana de l’autor o potser que sigui obra d’un seguidor molt hàbil del mestre Girolamo da Cottignola. Sigui com sigui hi ha una pista a seguir en la investigació sobre aquesta taula del Cinquecento italià.
Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat
Bibliografia
- Notes de l’Arxiu del Museu de Montserrat
- Analecta Montserratensia, II, 1918, p. 452, fig.
- Barroero, Liliana, Dipinti italiani dal XV al XIX secolo del Museo di Montserrat, Roma.
- Donati, Andra, Girolamo Marchesi da Cotignola, Repubblica di San Marino, Asset Banca, 2007.
- Zama, Raffaella, Girolamo Marchesi da Cotignola, pittore, Romam Luisé editore, 2007.